Vivim en un temps de terror, inseguretat i guerra? Quines són les nostres responsabilitats? Què podem fer per acabar amb la guerra?

Presentació del Diccionario de la guerra, la paz y el desarme del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Amb la participació dels autors: Blanca Camps-Febrer, Alejandro Pozo Marín i Jordi Calvo Rufanges.

Hi ha una sèrie de fets envers els quals no sembla que l’esquerra(es) disposi d’una posició política i intel·lectual sòlida. Sense cap pretensió de fer una llista inacabable en podríem enumerar uns quants: la manera com s’ha resolt la crisi del deute grec; la confusió creixent a Catalunya que les eleccions no ha resolt de cap manera; el lamentable estat de les esquerres a casa i a la resta d’Espanya, tot plegat a pocs mesos d’unes noves eleccions; la crisi dels refugiats amb tot allò que hi ha al darrera –la dramàtica destrucció de qualsevol indici de legalitat i dret a una bona part del món musulmà entre Líban, Palestina i Iran.

Les eleccions municipals, i autonòmiques en tretze de les disset Comunitats Autònomes, realitzades el 24 de maig tenen una significació política singularíssima. És així perquè formen part integrant de la polièdrica crisi espanyola i incideixen directament en la seva dimensió social i econòmica i també en la descomposició i eventual reforma del règim polític existent – de manera molt visible en el seu bipartidisme característic. Però alhora formen part integrant, aquestes eleccions, de la singularitat del curs polític a Catalunya i tenen aquí un impacte específic en el projecte sobiranista dominant des del 2012. De la seva anàlisi se’n deriva una reflexió directament relacionada amb les conteses electorals que seguiran i, sobretot, amb les eleccions previstes pel pròxim mes de setembre a Catalunya.

Continuem amb el cicle iniciat fa unes setmanes on us proposem centrar el debat en els principals aspectes que afecten la vida quotidiana de tots els ciutadans: Ensenyament, Sanitat i Serveis Socials. Aquest cop us convidem a participar en el debat on podrem escoltar les idees, inquietuds i propostes dels ponents sobre la situació de la Sanitat.

Cicle: Què quedarà de l’Estat del Benestar si sortim de la crisi?

Dia i hora: dijous 19 de març a les 19h
Lloc: Seu de CCOO de Catalunya (Via Laietana, 16 Barcelona)

Hi participaran:

Vera Sacristán: professora de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya
Xavier Riu: professor de l’escola Joan Miró
Moderarà l’acte: Agustí Colom, membre del CTD

A l’agenda de debats promoguts pel CTD als darrers anys de crisi econòmica han ocupat un lloc preferent els temes relacionats amb les conseqüències socials de les polítiques d’austeritat i la recerca de polítiques alternatives. En aquest sentit, les polítiques fiscals de caire progressiu tenen una prioritat evident per assolir una recuperació econòmica i social amb equitat, que permeti frenar i superar el significatiu creixement de les desigualtats i la pobresa, així com restituir el benestar i els drets humans retallats duran la crisi. El considerable frau fiscal detectat –tant a Espanya com a Europa, en totes les seves variants- és una greu modalitat de l’extensa corrupció que contribueix no només a soscavar l’economia productiva si no que a més degrada la qualitat de la democràcia.

L’actual arsenal nuclear mundial s’estima en 17.000 bombes. Malgrat el perill que continuen representant les bombes nuclears, la població no les percep com una amenaça real per què, afortunadament, després d’acabada la Guerra Freda el perill d’una guerra nuclear ha disminuït. Però, en canvi, la simple existència d’armes nuclears continua possibilitant a través d’un accident o per un error humà o tècnic l’inici d’un conflicte nuclear, els quals s’han produït en diverses ocasions i que s’han mantingut amagats.

La xerrada que us oferim és una visió crítica sobre una intervenció urbanística al del barri de La Mina de Sant Adrià, on després de molt anys d’abandonament per part de les Institucions, es va portar a terme una gran intervenció (2000/2010) per dignificar un barri que patia greus problemes de marginalitat. Partint d’unes pinzellades històriques del barri, es donarà una visió més amplia d’aquesta història, fent veure que no estem davant d’un barri marginat, sinó d’una categoria social que, amb rostres diferents es continua repetint a la nostra geografia urbana.

Els resultats del procés electoral ens mostren un Parlament Europeu més desplaçat cap a la dreta. En mans dels populars i la socilaldemocràcia -com en els darrers cinc anys-, i amb la presència ampliada d’una extrema dreta en renovació, contraria a l’Unió Europea i xenòfoba. Però els resultats electorals suggereixen, potser, una millor capacitat d’iniciativa d’esquerres i verda en vistes a frenar la política d’austericidi derivada del Consens de Brussel·les.

La crisi existencial de la Unió Europea en els darrers anys sembla que s’ha intensificat amb les eleccions del passat 25 de maig. I que ha esdevingut més complexa. Això i l’enorme diversitat de situacions entre els 28 Estats de la Unió exigeixen un esforç de síntesi, una anàlisi de conjunt que el professor Rodríguez-Aguilera, especialista en aquest ordre de qüestions, ens oferirà en clau favorable a l’europeisme.