WEB

COMUNICAT DE JUSTICIA I PAU

Després de la sentència de l’Audiència Nacional—Sumari 18/1998
Darrera actualització: dijous 17 de gener de 2008

Justícia i Pau, com a entitat dedicada a la defensa dels drets i llibertats fonamentals i a la promoció de la pau, observa amb greu preocupació, com també han expressat altres entitats en el nostre país, la Sentència recentment dictada per l’Audiència Nacional en el sumari 18/1998, que estableix penes de presó molt severes contra una llarga llista de persones, en considerar-les autores de delictes d’integració o col·laboració amb l’organització terrorista ETA.

Aquest comunicat està relacionat amb aquesta notícia que vam publicar en suport de Sabino Ormazabal

Després d’estudiar serenament l’esmentada sentència, Justícia i Pau entén que el raonament del Tribunal és una interpretació jurídica errònia i perillosa, ja que condemna els acusats per desenvolupar determinades activitats que, en un estat democràtic i de dret, no haurien de ser considerades delictives, ja que, malgrat que es fesssin de forma concertada amb una organització terrorista, no consistien en donar suport ni contribuir a cap activitat violenta o pròpiament il·legal, ni a la seva preparació o encobriment, sinó que es tractava d’activitats polítiques, sindicals, periodístiques, culturals i similars, que es troben sota l’empara de drets i llibertats fonamentals propis d’una democràcia, com ara la llibertat ideològica, la llibertat d’expressió, la llibertat sindical i els drets de reunió, associació i participació política, entre d’altres.

COMUNICAT
DE JUSTICIA I PAU EN RELACIÓ A LA SENTENCIA DE L’AUDIÈNCIA
NACIONAL EN EL SUMARI 18/1998



Justícia
i Pau, com a entitat dedicada a la defensa dels drets i llibertats
fonamentals i a la promoció de la pau, observa amb greu
preocupació, com ja han expressat altres entitats en el nostre
país, la Sentència recentment dictada per l’Audiència
Nacional en el sumari 18/1998, que estableix penes de presó
molt severes contra una llarga llista de persones, en considerar-les
autores de delictes d’integració o col·laboració
amb una organització terrorista, a més d’altres
delictes.


Després
d’estudiar serenament l’esmentada sentència, Justícia
i Pau vol fer públiques les seves reflexions:


La
nostra reflexió es refereix únicament a la
decisió del tribunal de considerar determinades conductes com
a constitutives de delictes d’integració o de colaboració
amb l’organització terrorista ETA (deixant de banda
l’atribució d’altres delictes, com ara insolvències
punibles, delictes contra la seguretat social o altres), entenent que
l’esmentada decisió judicial, més enllà d’una
interpretació tècnica jurídica, afecta a
qüestions essencials per a una democràcia, sobre les
quals l’opinió pública ha de poder formar-se una
opinió fonamentada. En aquest sentit, Justícia i Pau
vol expressar:


1.
Sense entrar a analitzar la veracitat dels fets declarats provats ni
de les accions i intencions atribuïdes concretament a cada
acusat, que superaria les nostres possibilitats, creiem que el
raonament del Tribunal és una interpretació jurídica
errònia i perillosa,
la qual, en comportar una duríssima
pena de privació de la llibertat per als acusats, viola les
garanties penals i processals pròpies d’un estat de dret i
vulnera diferents drets i llibertats fonamentals
de les persones
condemnades, entre ells, la llibertat ideològica, la llibertat
d’expressió i els drets de reunió, associació
i participació política.


2.
Així, pel que fa a la condemna pel delicte d’integració
en banda terrorista, la Sentència es basa en el fet que a) els
acusats lideraven o pertanyien a organitzacions o empreses (KAS,
EKIN, XAKI...) que compartien i perseguien les mateixes finalitats de
l’organització terrorista ETA (bàsicament la
independència d’Euskal Herria) i b) que actuaven
concertadament amb aquesta organització terrorista (o sota les
seves directrius i dins la seva estratègia) per tal d’assolir
aquelles mateixes finalitats Ara bé, entenem que, en un estat
democràtic, aquestes dues circumstàncies, no
atorguen en absolut caràcter íl·lícit ni
molt menys “terrorista” a aquestes organitzacions si les seves
activitats no són pròpiament delictives, ni tampoc fa
d’aquestes organitzacions una “part integrant“ de
l’organització terrorista
. Perquè fos així,
caldria que aquestes organitzacions per elles mateixes tinguessin una
finalitat pròpiament il·legal o de suport directe a
l’actuació delictiva o violenta de l’organització
terrorista. Però, segons la mateixa Sentència, les
esmentades organitzacions tenien per objecte la realització
d’activitats polítiques, periodístiques, sindicals,
culturals o similars, que no són delictives per se, les quals
emparades per drets i llibertats fonamentals en una democràcia.
Per tant, els membres d’aquelles entitats no poden ser considerats,
per aquest sol fet, com a membres d’una organització
terrorista.


3.
Pel que fa a la condemna de determinats acusats per un delicte de
col·laboració amb banda terrorista, la sentència
considera que es dóna aquest delicte perquè a) aquestes
persones compartien les mateixes finalitats últimes d’ETA
(en aquest cas, subvertir l’ordre constitucional per aconseguir la
secessió del País Basc d’Espanya) i b) que actuaven
concertadament amb aquesta organització terrorista o sota les
seves directrius o estratègies per tal d’assolir aqueslles
finalitats, concretament promovent la desobediència civil
davant els estats espanyol i francès. Aquest raonament és
un error greu i supera totalment la barrera del que un Estat
democràtic pot castigar, ja que si les finalitats
perseguides per aquestes persones són legítimes
(i
la de promoure la secessió d’una part de l’estat és
òbviament una finalitat lícita i moralment legítima,
com la mateixa sentència inevitablement reconeix) i si les
activitats tendents a aconseguir-les també són també
lícites
(en aquest cas promoure la desobediència
civil de forma no violenta) i no són activitats de caràcter
violent ni pròpiament delictives, el sol fet de
desenvolupar-les amb acord o suport d’una organització
terrorista no els atorga caràcter delictiu
ni molt menys
caràcter terrorista (amb independència que si un acte
concret de desobediència civil és il·legal
caldrà aplicar la sanció corresponent). És a
dir, no tota col·laboració amb una organització
terrorista és un delicte de “col·laboració amb
banda terrorista”, com no tot acte de col·laboració
amb una persona que ha robat o es proposi robar fa còmplice de
robatori. Només aquelles accions de col·laboració
que directa o indirectament signifiquin donar un suport de qualsevol
tipus a una acció de caràcter violent o delictiu o la
seva preparació o encobriment poden ser considerades una
delicte de col·laboració amb banda terrorista.


4.
Finalment, considerem que algunes de les persones condemnades com a
col·laboradores d’ETA pel fet de promoure la desobediència
civil no tenien cap consciència ni intenció de
col·laborar amb aquesta organització terrorista (amb
independència de quines fossin les intencions d’aquesta
banda expressades en els seus documents interns) i, en el cas del
condemnat Sabino Ormazabal, es tracta d’una persona que rebutja en
consciència i públicament tota violència
(inclosa la d’ETA) i que l’avala tota una trajectòria de
treball pacifista, la qual cosa fa més absurda i injusta la
seva condemna.


5.
És per tot això que esperem que les instàncies
judicials superiors corregiran en profunditat les esmentades
conclusions d’aquesta sentència, d’acord amb els principis
essencials d’un estat democràtic i dret.



Justícia
i Pau

Barcelona,
17 de gener de 2008

Veure en línia : Justícia i Pau

Arrel de la web | Contacte | Mapa del lloc Web | | icone statistiques visites | info visites 271634

Seguir la vida del lloc ca  Seguir la vida del lloc Donem suport   ?    |    titre sites syndiques OPML   ?

Lloc Web fet amb l’SPIP 3.0.17 + AHUNTSIC

Creative Commons License