WEB

Els reptes de la nova immigració

Joan Oliver, Albert Recio i Hèctor Silveira
Darrera actualització: dimecres 24 de gener de 2007

En aquest primer acte sobre immigració volem abordar el tema dels fluxos i de les seves repercussions en la nostra societat, economia i model de vida; aprofundir en les seves causes i conseqüències; debatre sobre quin model de política immigratòria hauríem de defensar (especialment tenint en compte que amb aquesta immigració els països del sud estan perdent els seus millors professionals), si en algun moment s´han de posar filtres, establir requisits, i sobre quins principis s’hauria de construir una política immigratòria progressista.

Els reptes de la nova Immigració

En els darrers anys Catalunya i la resta de l’estat s’han convertit en destinació dels fluxos migratoris que el procés de globalització ve generant des de fa anys.

Aquesta immigració econòmica ha obert les portes a un nou procés de mestissatge i convivència a les ciutats europees. L’articulació d’aquesta convivència amb els autòctons, l’establiment de canals de comunicació i d’espais comuns entre persones i grups amb formes de vida, tradicions i costums diferents, la inclusió dels nous immigrants a la comunitat d’acollida i la seva participació en els assumptes d’interès general, són alguns dels principals reptes que tenim davant nostre.

Encara hem d’aprendre a conviure amb aquells que no comparteixen les nostres tradicions, costums i professen altres religions. Hem d’apendre a compartir els nostres recursos i bens, i a tractar com a un igual aquell que no és originari de la nostra comunitat però que vol integrar-s’hi plenament.

Presentarà l’acte:

Hèctor Silveira Gorski
Professor de Filosofia del Dret de la UdL i membre del CTD

Conferenciants:

Josep Oliver Alonso
Catedràtic del Departament d’Economia Aplicada de la UAB i autor de l’estudi “España 2020: un mestizaje ineludible. Cambio demográfico,
mercado de trabajo e inmigración en las Comunidades Autónomas"

Albert Recio
Professor del departament d’economia aplicada de la UAB i membre del CTD

Dia i hora: Dijous 11 de gener de 2007 a les 19h
Lloc: a la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament
(antiga Casa del Món, c/ Tàpies, 1-3)

Reproduïm l’article que recentment ha publicat la revista electrònica www.sostenible.org, on es ressenya la conferència organitzada pel CTD.

per: Laura Basagaña


Les
imatges constants d’estrangers creuant el mediterrani o l’Atlàntic
en pateres per arribar a les costes espanyoles, han estat un motiu de
preocupació per una gran part de la població segons
algunes de les últimes enquestes que elabora el
Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS).
Darrera
la paraula immigrant s’hi associen una sèrie
d’adjectius sovint negatius, moltes vegades a causa de la
desconeixença dels perquès dels fluxos migratoris. La
clau per a la construcció d’una societat plural i sostenible
socialment, però, passa per a la integració dels
nouvinguts i l’erradicació del racisme o la xenofòbia.



El Centre de Treball i Documentació
(CTD) va organitzar aquest passat dijous
11 de gener una conferència-col·loqui amb el títol
d’Els reptes de la nova Immigració, de mà
dels economistes Josep Oliver, catedràtic del Departament
d’Economia Aplicada de la UAB i autor de l’estudi España
2020: un mestizaje ineludible. Cambio demográfico, mercado de
trabajo e inmigración en las Comunidades Autónomas

i Albert Recio, membre del CTD i
professor del Departament d’Economia Aplicada a la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB).
L’acte es va celebrar a
la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament a les set
de la tarda i el va presentar Hèctor Silveira Gorski,
professor de Filosofia del Dret de la Universitat
de Lleida (UdL)
.




Reptes


La nova immigració implica molts reptes: la convivència
entre diferents cultures i religions, l’assoliment dels drets dels
immigrants i la integració social en podrien ser els
principals. “En 5 anys l’Estat Espanyol ha rebut 4 milions de
persones estrangeres i en els propers anys necessitarà que
encara més persones s’integrin a la societat. Això
vol dir que la immigració mou una xifra de gent important,
però que alhora és molt necessària” explicava
Hèctor Silveira.




La desconeixença de perquè es dóna aquest
fenòmen condueix a sectors de la societat a interpretar la
immigració com a quelcom hostil. “La societat catalana i
espanyola té globalment una percepció gens bona de la
immigració. La llei d’estrangeria és una llei contra
la immigració i la immigració il·legal”,
recalcava Josep Oliver. I d’altra banda, també influeix en
aquesta negativitat el fet que no hi hagi una política europea
ben definida envers com gestionar la immigració. Silveira
apuntava: “Es diu que no hi ha fronteres i aquesta és la
política, mentre que cada any l’Estat Espanyol repatria unes
100.000 persones”.




Els perquès


Els fluxos migratoris que darrerament vénen cap a l’Estat
Espanyol, principalment a les comunitats de Catalunya, Balears,
Múrcia i Madrid, es poden explicar amb dos motius. El primer:
la caiguda demogràfica que va patir Espanya fa 30 anys, amb un
gran descens de la natalitat. I el segon: Un creixement de llocs de
treball vinculat a l’entrada d’Espanya a la zona euro. “El punt
de partida del fenòmen de la immigració a Espanya són
les decisions que van prendre les famílies catalanes i
espanyoles, que van decidir no tenir fills, i per tant van decidir
tenir immigrants, ja que aquest element de decreixement demogràfic
és molt important” va subratllar Oliver. Cap al 85 vora 700
persones d’origen espanyol feien el seu 16è aniversari,
mentre que deu anys més tard, el 1995 ja només eren 400
els joves que aquell any en feien 16.


L’any 2005 els joves actius d’origen espanyol representen 1’5
milions menys que l’any 1995. La població espanyola va
envellint en relació als anys anteriors. Però l’entrada
d’immigrants joves que tenen fills a casa nostra, ajuda a rejovenir
la població.




Estudis recents mostren que els fluxos migratoris trien un lloc
concret on migrar guiant-se pel nombre d’ofertes de mercat laboral
que hi ha en cada zona. Albert Recio va comentar: “La immigració
ve donada per la Demanda. Fa uns anys, els fluxos migratoris es
dirigien cap a la zona en expansió: el nord d’Europa, com
Alemanya. I en canvi ara, Alemanya s’ha estabilitzat i els campions
de la lliga de desenvolupament europeu són Espanya i Irlanda,
al sud d’Europa”. Per tant, Espanya i Irlanda són els que
reben més estrangers.





Beneficis del fenòmen migratiu


“Dues terceres parts de l’ocupació creada l’any 2000 són
absorbides per la immigració, la qual cosa ens porta a dir que
sense la immigració, l’Estat Espanyol no hagués pogut
créixer tant econòmicament. Actualment el 88% de la
població potencialment activa prové de la immigració”,
argumentava Oliver.




Què passaria, però, si a l’Estat Espanyol deixéssim
de rebre immigració? Oliver va plantejar les conclusions del
seu estudi:“ La població decreixeria. En el mercat espanyol
si no entra ningú més en els propers 15 anys no
funcionarà el sistema. No podem retirar 15.000 actius joves de
cop. Encara que forcéssim al màxim que cap dels nadius
quedés aturat no s’aconseguiria omplir tota la quota
ocupacional que es va generant”. I també va afegir que dues
condicions per aconseguir creixement en el sistema econòmic
són la productivitat i el coneixement de les noves
tecnologies, qualitats que s’associen a la gent jove. Heus aquí
la importànica de mantenir una població jove i no la de
preservar l’envellida.






Sistema contradictori


No obstant, malgrat que l’arribada de persones estrangeres al
nostre país és molt necessària, com hem vist,
encara hi ha una sèrie de tòpics que es refereixen als
nouvinguts com a persones que roben la feina als nadius i que demanen
drets que no els corresponen. Aquests prejudicis que han cristalitzat
sovint en l’imaginari col·lectiu, convé trencar-los
per afavorir una integració dels nouvinguts i per tal d’evitar
les ghettitzacions. Així cal apostar per una societat
més oberta, que dóni papers a les persones que són
necessàries com a treballadores i ciutadanes i desentronitzar
les regles que creen ciutadans de primera i de segona. La igualtat
davant de tot i el coneixement de les raons de fons d’aquest
fenòmen, la immigració, poden ser les bases per al
començament d’una nova mentalitat comuna davant el fenòmen
migratori, que cal anar forjant dia a dia.


Arrel de la web | Contacte | Mapa del lloc Web | | icone statistiques visites | info visites 274681

Seguir la vida del lloc ca  Seguir la vida del lloc Memòria d’activitats  Seguir la vida del lloc Memòria d’activitats 2007   ?    |    titre sites syndiques OPML   ?

Lloc Web fet amb l’SPIP 3.0.17 + AHUNTSIC

Creative Commons License