WEB

L’endemà del 29-S

Darrera actualització: dijous 23 de setembre de 2010

El CTD recolza la convocatòria de vaga general pel proper 29 de setembre, encapçalada per CCOO i UGT. Certament, justificacions objectives per convocar-la no n’hi manquen al moviment sindical.

El gir brusc que el govern del PSOE ha iniciat des del mes de maig en la política adreçada a combatre la crisi gairebé l’obliga a una iniciativa com aquesta. En efecte, el pla d’ajustament de les finances públiques –reducció dràstica de la despesa i el no augment dels ingressos fiscals-, la reforma laboral adreçada a facilitar i abaratir l’acomiadament i el poder de l’empresari per modificar condicions de treball, i la prevista reforma del sistema públic de pensions, configuren una orientació present i futura que implica greus costos per a la gran majoria dels treballadors. I cal resistir-la.

Però aquesta iniciativa de vaga general és essencialment reactiva davant d’aquell gir de la política econòmica i social, i no sembla formar part d’una concepció pròpia per sortir de la crisi present, ni d’una estratègia per sostenir aquesta concepció amb eficàcia. Sembla una acció aïllada. I, a més a més, es tracta d’una acció des-coordinada pel que fa a l’àmbit de la Unió Europea, en una conjuntura en que els grans poders i institucions de la Unió, ara sí, s’han posat d’acord en donar prioritat a una severa política d’ajustament fiscal i financer. I és que els grans poders mundials, així ho anem veient, han tingut i tenen les mans prou lliures per anar adaptant les seves polítiques en el decurs de la crisi existent.

Per tant el CTD recolza la jornada del 29-S, però es proposa també aprofundir en el debat en que s’ha d’emmarcar la convocatòria. Un aprofundiment, aquest, que miri més enllà d’aquests anys de crisi. En efecte, des de començaments dels 80’s, els sindicats del món capitalista central –inclosos els de l’Europa de l’Oest i de l’Est- venen perdent afiliació i capacitat de influir en un context econòmic que es va globalitzant i es veu orientat per polítiques neoliberals. La crisi d’aquests darrers tres anys sembla un pas més, un bon pas més, en aquesta trajectòria. Segons la nostra opinió, després del 29-S es posarà damunt la taula la qüestió de les estratègies sindicals en aquest principi de segle XXI, amb la convicció de que el debat no podrà ser el que han promogut aquests darrers anys els propis moviments dels treballadors. Més enllà de circumstàncies locals i conjunturals, es necessari atendre els corrents de fons com ara la globalització, la revolució tecnològica sense treva, els canvis en la gestió i la política empresarials, el consumisme, la significació del treball en la cultura del present i la consciència de classe.

Cal renovar la defensa de la solidaritat social i laboral, i per descomptat dels drets dels treballadors, i encertar en l’oposició al liberalisme ferotge que propugnen i practiquen multinacionals, poders fàctics i interessos econòmics particulars. La vaga general del 29-S serà important. Esperem que el debat iniciat al respecte continuï l’endemà i també sigui important.


Arrel de la web | Contacte | Mapa del lloc Web | | icone statistiques visites | info visites 273199

Seguir la vida del lloc ca  Seguir la vida del lloc Donem suport   ?    |    titre sites syndiques OPML   ?

Lloc Web fet amb l’SPIP 3.0.17 + AHUNTSIC

Creative Commons License