Memòria d’activitats 2008

La lluita contra la desigualtat i la pobresa havia estat l’eix central del pensament i dels projectes polítics de l’esquerra. Des del segle XIX la lluita contra la desigualtat havia estat el principal vector inspirador de la pràctica política dels moviments i forces polítiques progressistes. Fins fa ben poc constituïen els components fonamentals de la identitat de l’esquerra i tota la seva estratègia anava orientada a intentar reduir les desigualtats socials que malgrat el creixement econòmic continuaven marcant profundament les nostres societats.

Amb la voluntat que sempre ha caracteritzat al CTD de tenir una opinió fonamentada sobre les realitats, els problemes i els reptes que socialment se’ns presenten, hem organitzat una xerrada sobre la situació de sequera al país. Per això hem convidat a Daniel Pi (diputat ICV-EUiA al parlament i actual president del Consorci d’Aigües de Tarragona) i Tica Font (experta en temes de medi ambient) per tal de que ens proporcionin les claus d’enteniment de l’actual "problema de l’aigua".

Icària Editorial i el Centre de Treball i Documentació us convidem al debat en motiu de la presentació del llibre "El final de la era del pretróleo barato"

El pic de Hubbert és una influent teoria que s’aproxima a l’esgotament del petroli i d’altres combustibles fòssils al llarg del temps. El cradle to cradle és aconseguir el màxim valor (social, ambiental i econòmic) mitjançant la pràctica del disseny intel·ligent.

Els models econòmics ens mostren que les corbes de creixement econòmic avancen en paral·lel a les corbes de consum d’energia. Per una altra banda les corbes de les reserves de combustibles fòssils ens mostren que estem al zenit de la seva explotació. Aquestes dues prediccions ens posen sobre la taula un problema important, el creixement econòmic de la societat actual s’ha basat en l’ús intensiu d’energies fòssils i segons les previsions estem en el pic màxim d’extracció, a partir d’ara s’iniciarà un procés descendent en l’accés al recurs i un conseqüent augment del preu d’aquest recurs.

Octavi Pellissa fou una de les persones que el 1976 va fundar el Centre de Treball i Documentació. Fins a la seva mort a l’agost de 1992 va participar i dinamitzar el CTD.

El proper dijous 20 ens trobarem a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya per homenatjar la seva memòria i per presentar El Diari 1974-1992 (Ed. El Viejo Topo)

Els darrers anys s’ha produït un debat públic i social sobre la recuperació de la memòria col·lectiva de la nostra història més immediata, especialment, de la memòria democràtica i la memòria del període republicà i franquista. A més de dinamitzar la proliferació de nombroses iniciatives ciutadanes, aquesta discussió s’ha traslladat a l’àmbit polític i ha donat lloc a l’aplicació de diverses mesures legislatives i de polítiques públiques. Tot i que aquest debat encara està obert i és lluny de tancar-se, ja té una dinàmica pròpia.

Encara no hem arribat al final de la història, però de moment s’ha ensorrat un cop més el mite del mercat capaç de corregir ell sol les disfuncions financeres greus. També se n’ha anat en orris la presumpta independència de l’àmbit econòmic. És clar que l’element econòmic juga sempre un paper fonamental, però mai del tot exclusiu. Ben segur, les crisis econòmiques importants (com les malalties serioses o les situacions d’emergència social) modifiquen l’entrellat social i obliguen a repensar el futur i les institucions.